15- La llibertat

Quan sents casa teva, quan pots deixar anar la casa on vas néixer i la llar t’acompanya a on vas tu, quan creixes i sents que ara sí ja ets tu qui està al capdavant, qui té la responsabilitat, el món davant teu s’obre.
Cada pas que fas és propi i sents en igual mesura la llibertat i la por, mires endavant i camines entre tremolors per la soledat i l’emoció de decidir la teva vida.
Ets lliure i aquesta llibertat, a vegades, espanta tant, que l’entregues a cegues a l’altre, als altres, al sistema preestablert… al primer que la vulgui.
Jo torno a casa meva, a la meva llar, la que he creat jo, la que he decidit jo com és i serà. Amb les pors i la soledat a la butxaca, acompanyo als meus fills a una vida en llibertat.
Tornem a casa. Fa fred. La tardor ha arribat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s